OSTRACISME

Quan hi escriguis el nom,

amb lletra delerosa,

de qui hauràs bandejat

de la casa en penombra,

dels racons més ardents,

dels llibres i les pomes,

de la flaire del te,

dels llençols a deshora...

Quan jo m'hi reconegui

(un tros de terracota

retrobada a una riba

d'aquest mar que ens esgota

l'anhel de desitjar

o niu de les colobres

al cimal del Testaccio),

anys a venir, les hores

hauran esmicolat

les lletres que a l'aurora

assabories mítica-

ment, com qui s'ignora.

(6/VII/12)