26 de novembre 2011

L'AVET QUE RETALLARES


L'avet que retallares ja ha crescut,
maldant per a heure formes primigènies.

Endormiscades i rares verdors
retornen a l'origen de tot foc.

(26/XI/11)

01 de novembre 2011

“DESLLIURANT PRESÓ”


Doneu-me boscos i camins “profonds”
per a heure llum i renovat baptisme
de l’amiga fidel, la que no amaga
(poètica paraula, arrel ufana!)
tristeses, ni alegries, ni victòries
damunt de la gran guerra que aclapara.

“Presoner del silenci i la verdor”,
de la lleu tremolor que aquesta arbreda
bressola lentament enllà dels dies,
on la molsa i les fulles apaivaguen
tant de soroll i tanta veu tan vana,
tornaré a transitar pels versos clars
com pel sender que em mena a antigues fites
si és que em pren “dolç oblit de tot lo món”.

(La Fageda d’en Jordà, 1/XI/11)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons