21 de maig 2006

RETORNS




Tornem de les vacances:
posem-nos samarretes que aclareixin
si de Cancun o Praga,
o de la Costa Brava,
si de Bell-lloc,
o del Marroc
són els records que ens resten, amagats
rere el groc repetit de les postals.
O la buidor, com íntima mancança,
quan, retornats de França,
o bé de Capadòcia,
ens fem, a poc a poc, una altra autòpsia
dels sentiments pregons,
i res no hi ha, car som
l'aparença dolguda
del que voldríem ser:
un centre, un punt, un eix
que cap al món, feliç, se centrifuga.

(2/IX/93)

27 d’abril 2006

TROCHILINAE



Què veu, què sent, què viu el colibrí?
O beija-flor desperta ja l'albada,
i tot és un misteri, una quimera,
un trànsit solitari vers la nit.

(3/III/05)

ALIUM DIEM




Gavines desnortades sobrevolen
horitzons i propòsits despullats
de qualsevol indici d'ironia,
de segones lectures, d'ignorats
o recòndits sentits que té la vida
quan anheles records desdibuixats.
 

(20/X/04)

22 d’abril 2006

SP


 

Escarni per als més arraconats,
s'aixequen gratacels indiferents.

Com abelles cercant ruscs prepotents,
helicòpters retallen l'sky-line.

Asèptiques finestres reflecteixen
un pôr-do-sol ferotge, inversemblant.

I enllà d'aquest present luxuriós
les faveles avancen nit enllà.

(setembre/04)

17 d’abril 2006

SOVINT




És a través de tu,
del teu esguard tranquil,
com sovint interpreto
les flors d'un altre abril,
la duresa del ferro,
la mar dessobre els pins,
les claus del vell silenci
on dorm el meu destí.

És a través de tu
que esbrino, en la distància,
els codis i les ànsies
d'un món sovint absurd.

(17/IV/06)

AMFIBI



M'és impossible de creure aquest sol
sense lliurar-me a nedar amb els dofins
pintats a Creta amb colors d'aventura,
sense saber-me ara alçant un nou vol.

(març del 87)

CANÇÓ




Al fons d'una mirada,
he vist com cavalcaven
cavalls blaus del desert.

Les dunes abocades
a llunes desnortades
deixaren ja fa temps.

Pels iris s'allunyaven,
ferrats anaven d'algues,
ran d'oceà lluent.

Trencava les onades
galop de cavallada,
les llargues crins al vent.

Al lluny, mil veles blanques
solcaven l'arrissada
(no estèril) mar d'Homer.

Ben endins d'uns ulls, l'alba,
amazona, espurnava
sobre opalí corser.

(març del 87)

16 d’abril 2006

OFRENA




Et duc només una petita flor,
més blanca que aquests núvols que s'allunyen.
Prou sé que es marcirà, però no temis:
una altra creixerà en un altre indret,
qui sap si per les vores d'aquest temps
tan difícil de viure i d'esbrinar.
Et porto avui tan sols el seu perfum,
efímer com la pluja que vindrà.
 

(El Bages, diumenge de Pasqua, 11/IV/2004)

15 d’abril 2006

BLAVA NIT



Blava nit que arreplegui en el seu si
la rara quietud d'un vespre clàssic,
i en un somni comprendre quin és l'àmbit,
quin el viure que abasti l'infinit.

14 d’abril 2006

POÈTICA




Jo no adreço el meu vers al proletari,
ni als burgesos de panxa rodoneta;
jo no adreço el meu vers a la tieta,
ni a un perfecte lector imaginari:
car ho sé, que un sonet no és necessari
per a viure amb l’hortet i la caseta.


(5/XII/86)

HAIKÚS URBANS III




Si res no som
enllà dels viaranys
que ens proposem;

si ens dol el temps
perdut quan no és llavor
d’un nou intent;

si tot sovint
mirem de cua d’ull
els somnis d’altri

amb gelosia
(de nou, infants que volen
cada joguina);

si el blau del cel
ens omple l’horitzó
de nous miratges;

si no sabem
llegir vells palimpsests
sense reescriure’ls;

si hem dit sovint
que el mar ens suggereix
tan sols preguntes;

si els mots ens són
petjades a la neu,
condicionals...

(28/I/06)

HAIKÚS URBANS II




Ara i aquí:
la tarda és un poema
que oblidaràs:

“Capvespre lent:
els arbres de la boira
prest es dissolen.

Quin cel rogenc!
A frec del pas dels núvols,
estranya lluna.

I el mar, de fons,
refà nits i petxines,
amors i planys.

Ni tu, ni jo:
tan sols aquells vells càntics
cridant la guerra”.

La nit et pren:
desfàs els fils dels dies
sense nostàlgia.

(16/I/06 - 16/IV/06)

PROGRAMA DOBLE




Capítols de novel·la bizantina:
així les tardes llargues de cinema,
en què et veies objecte d'anatema
o dur genet de la Pampa argentina.

De solituds, bugada sabatina:
així el retrobar-te dins la crema
inútil dels segons, on d'Ipanema
cleptòman ets, o emperador de Xina.

Així, amic, tal volta és que aprengueres
a del món desentendre't quan calia,
i a canviar, quan s'esqueia, de raça;

o fou així que, perdent les ulleres,
oblidares que el ver sempre ultrapassa
la més agosarada fantasia?

L'ENTOMÒLEG




Tenir formigues als ulls,
tenir formigues al nas,
tenir formigues a mà,
i de la corbata al nus .

Passar la nit sens dormir
occint formigues gegants;
tot el dia inquiet
veient-les a cada pas.

Formigues entre les lletres
llegint un llibre trobar;
la tele apagar i veure
formícids a l’entrepà.

Formigues entre els llençols,
dibuixant-hi un gòtic traç;
formigues a les escales,
formigues al got i al plat.

Escalant un maniquí,
devorant la llum d’un flash,
rodolant a la banyera,
i a l’altra part del mirall.

Tenir formigues a mà,
tenir formigues als ulls,
tenir-ne pel nord i el sud,
tenir formigues al nas.

MÍNIMUM




I

Remor de pluja
en posta platejada:
paraules nues.

II

Cal·ligrafia
etílica els llampecs
traçats als vidres.

III

Rara sentor
de boscos preromàntics:
flors de maror.

IV

Pavese, Bach.
La nit, calidoscopi,
d'estels rutllant.

V

De l'arbre, el vent;
de tu, potser, guspires
de mot silent.

VI

Em sé gerundi,
guaitant vers l'horitzó
que el sol em dugui.

VII

Amb veu cursiva,
versets amb voluntat
de tu faria.

SOUVENIR




Crepuscle màgic pels jardins de Roma,
fugint d'un temps absurd, esquizofrènic,
cercant pels marges dels segons eixides,
comptant les síl·labes d'un vers esfèric.
Coliseu (moll relleu en cel de marbre):
pels forats penetrat d'un vent desèrtic,
habitat per mil gats que sols entenen
la paraula llatina, el sol eclèctic.
Tremola la columna de Trajà,
de núvols coronada, com tremolen
la tarda amb els concerts de Brandemburg,
els llavis que desitgen i que enyoren,
si enllà dels oceans un terratrèmol
la nàusea s'endrapa de les Hores.
Cercant pels marges dels segons tendresa,
arestes fràgils dels matins de Roma.

VIRATGE DE L'ARGENT



Arrels del tro: reneix llum oblidada.
Camins enllà,
ramats espaordits ja s'alliberen
d'un jou de segles.
El llamp primer del llac fa trencaclosques,
i del llit clandestí
homenatges de pluges a la pell.
Amb els ulls amatents.

I L'AS?




Te'n vas.
El jazz
m'és vas
de glaç.

El traç
del llaç,
voraç
fracàs?

DINS LA REMOR DEL SOMNI



Dins la remor del somni,
retrobes les batalles
de ritme lent i gràcil,
com remotes onades
trencant en el silenci
d'una platja oblidada.
Hi vius l'esclat d'argent
d'espasa contra espasa,
de cos que vol un cos
per a ser tot ell baralla
entre llençols de terra,
per a morir quan l'alba.
Dins la remor del somni,
cavalls, escuts i dagues
travessen boscos d'or,
on la llum d'horabaixa
escriu la intensitat
de la sang aixecada.

CODA




"La llum", pensares,
tot just quan se't moria.
Enlairaven, insomnes, les parpelles,
amb remor de naufragi, si es tancaven,
l'intangible sacseig de les hipòtesis,
com ales de colom tallant la pluja.

13 d’abril 2006

LA NIT




La
nit,
com
un
raïm
de
negre
vi:
les
postres,
el
plaer
que
et
ve
a
adormir.

Finestra
enllà,
els
actes
sospitats;
paraules
de
ple
atzur
(la
teva
mà)
finestra
endins.

(2010)

MELODIES DEL VENT I DE LA PLUJA


Melodies del vent i de la pluja
inauguren paisatges del crepuscle.
El llom de les muntanyes més s'afina
al compàs de la llum que s'hi endevina.
S'atura el temps als boscos més pregons
i tot hi és un misteri sense fons.

(8/III/06)

DEL FONS CONCRET DEL MAR


Del fons concret del mar
als angles de la boira,
percacem un camí,
intuïm una zona,
resseguim les petjades
dels dies, a deshora.

(7/III/06)

10 d’abril 2006

FER L'ORNI



Heus aquí la proposta:
iniciar diàlegs.
Una senzilla oferta,
tan sols això.
És l'únic que et demanen
la perfumada llum del bosc,
l'indissoluble cant de les cigales,
i tot allò, per fi,
que mor per estimar-te.
Un breu suggeriment:
donar peu al diàleg.
O fer un nus mariner
a cada xemeneia de la Fàbrica.

(març/1997)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons