13 de juny 2010

AL MIG DEL BOSC


Al mig del bosc, la nit cau embruixada.

(Pesa el silenci).
 


Et manquen els estels d'altres vegades.

(13/VI/10)

ARRELEN

Al full en blanc,
germinen les llavors
d'un nou poema.

Mot rere mot,
floreixen pensaments
cap a la llum.

I donen fruit
d'un gust color capvespre
que t'acompanya

quan cerques mars,
velers d'un vell onatge,
i un horitzó.

Arrelen ara,
al paper immaculat,
com prometences.

(Barcelona-El Bages, 13/VI/10)

DEL FET MATEIX

Del fet mateix
d'escriure aquest poema
amb lletra esquerpa

(reflexiones),
quina cosa en trauràs?
Potser només

aigua entre els dits
o un intent d'aferrar
vents fugissers.

(El Bages, 12/VI/10)

07 de juny 2010

QUI POGUÉS DIR!

Qui pogués dir
de Thira, la volcànica,
el greu perfil!

Enllà dels pins
i el sol a les columnes,
et sento en mi.

(6/VI/10)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons