Roents,
els tatuatges
et
devoren la pell com un sarcòfag
quan
s'estenen per somnis i vigílies,
per
les cames per les comes
i
els colls i el coll
del
paisatge fecund que m'interroga.
La nit
t'ha il·luminat
la pell,
La nit
t'ha il·luminat
la pell,
t'ha
enlluentit
la
dermis
amb
l'alfa i amb l'omega,
amb
ulls d'ocell
i
teranyines,
amb
ratlles i espirals policromades,
amb
oceàniques postes de sol
(la
rauxa en greu combat amb la raó?),
com
si la selva i la ciutat et fossin
un
sol, paradoxal enigma.
El cos ja retornat
El cos ja retornat
als
orígens talàssics,
parpella
endins
caminaves
petjant
inabastables
platges i daurades,
osmosi
pueril,
en
somni clos i puntillista,
d'una
intangible,
allunyada
de tot,
de
si mateixa,
precartografiada
Polinèsia.
(21/VII/12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada