23 de juliol 2012

LAND ART

Roents, els tatuatges
et devoren la pell com un sarcòfag
quan s'estenen per somnis i vigílies,
per les cames          per les comes
i els colls                    i el coll
del paisatge fecund que m'interroga.

La nit
t'ha il·luminat
la pell,
t'ha enlluentit
la dermis
amb l'alfa i amb l'omega,
amb ulls d'ocell
i teranyines,
amb ratlles i espirals policromades,
amb oceàniques postes de sol
(la rauxa en greu combat amb la raó?),
com si la selva i la ciutat et fossin
un sol, paradoxal enigma.

El cos ja retornat
als orígens talàssics,
parpella endins
caminaves petjant
inabastables platges i daurades,
osmosi pueril,
en somni clos i puntillista,
d'una intangible,
allunyada de tot,
de si mateixa,
precartografiada Polinèsia.


(21/VII/12)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons