31 de juliol 2013

FISIOLOGIA


La capa més antiga
del vell cervell que em mena
(mal que em pesi, herència
d’aquell ancestre rèptil)
 acumula sentors
de primitiva arrel
 que percebé l’infant
tot just quan s’encetava
la resseca tempesta
que enllestia l’estiu,
i serva la memòria
de cucs a frec de mà
i crueltat apresa,
de crits esparverats
quan les coses ja no,
de tot allò que els mots,
de molt més del que jo.

El còrtex que m’uneix
a aquesta sargantana
que prest s’escapoleix
acumula les flaires 
de vespres de tardor
i essències somniades
quan pels camins del món,
quan per aquell dolor.

Quan el sistema límbic
esdevé trobador
i escriu amb lletra gòtica
estímuls bioquímics,
se’m fa present la flor
que em diu de la llavor
i fa que m’arrossegui
pel sòl quan aquest sol.

(31/VII/13)







28 de juliol 2013

UN PAÍS DE POLÍGONS I ROTONDES

Un país de polígons i rotondes
i una esmolada fulla blau ardent
que retalla horitzons i adesiara
de nous atzars me'n crida al compliment.



(29/VII/13)

20 de juliol 2013

TU TRIES

Són tan flexibles
les canyes que aquest vent
ni se les mira.

La rigidesa
dels dies que s'empaiten
convoca feres,

(El Bages, 20/VII/13)

18 de juliol 2013

L’ÒNIX

Dellà del tel als ulls
de l’ònix dissecat dins la vitrina,
terrabastall estèpic i un esclat
del sol surant entre baobabs onírics.

Ençà del temps que servo entre la sorra
que porto als peus, als ulls i a les butxaques,
un innocent desig peripatètic
o un retornar, neòfit, a la cambra.

(18/VII/13)


Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons