08 de juliol 2009

EL MAIG DEL 1968

El maig del 1968
(si encara ens és permès d'anomenar-lo),
la lluna encara era
el que ara encara és,
i ningú no l'havia
encara trepitjada.

Aliè, no sabies
les angoixes futures,
els vespres, les esperes, els designis,
les tasses de cafè tacant-te els somnis,
les illes com un núvol sense treva.

El maig aquell,
les llambordes del món deixaren lloc
al tímid marciment de flors utòpiques.

(17/V/97-8/VII/09)

LÍMITS

Milà, Lisboa, Heraklió, Tozeur:
els angles de l'atzur i de les boires,
la capgirada mar dels blancs estius,
el vent etílic i la sal del dubte.
Que de nou et pessiga la pregunta,
si les aus de la tarda sovintegen
migdiada de llum enterbolida:
qui esborrarà les passes que ara et menen,
que el mapa del teu viure delimiten?

(24/VI/93)

"TOT ET SERÀ PRES"

Cercaré un Al-Magrib per al meu cor,
i en faré un exclusiu Finis Terrae
on expandir l'alè tancat als ulls.
I, als oasis, seré, vestit amb l'ombra
de palmeres i dunes, sud enllà,
nòmada pensament fruint els dàtils,
que són regal per a qui els cull del terra,
com els estels pertanyen a qui els mira.

(26/I/97)

PARÀFRASI

I
"No pas l'atzar", ni tampoc la cultura,
han fet d'aquest meu barri el lloc precís,
indiferent i ben assolellat,
on voldria compondre lentament
poemes com un còdol transparent.
II
¿"M'exalta el nou" i únic pensament
que, en safates de dolça indiferència,
ens ofereixen, vespre rere vespre,
aquells qui posseeixen el misteri,
l'oracle renovat a cops de zàping,
i el culte al cos que ja no vol pensar?
III
Sol, no de dol: heus així com el món,
ni apocalíptic ni ben integrat,
em permetrà que sigui jo mateix,
si cerco pels camins del meu paisatge
un discret i feliç, possible eix.

(12/V/97)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons