22 de juliol 2012

OROGRAFIA


Tinc un poema als núvols
i un altre arran de terra.

El primer m'acompanya,
el segon no em deserta.
Uns versos vora el mar
i alguns que encara esperen
a les places del món
i dels rius a la llera.
Quan hi moren els mots,
quan s'hi apropa tempesta,
arraulits sota els salzes
en congrien la pena.
Quan, però, hi torna el vent
de llevant a les eres,
a les coves i afraus,
nia als llavis, sens fressa,
el ritme secular,
la paraula valenta.


Per això us vinc amb romanços,
generoses deus fresques.

Tinc un poema als núvols
i un altre arran de terra.
Aquell m'és transparent,
aquest se'm perd per l'herba.
Uns versos van en metro
i, si un túnel travessen
del pensament més fosc,
la cobertura perden.
N'hi ha que volen pels àtics,
rememorant les guerres,
les cadenes trencades,
les gàbies obertes.
Del caminant perdut,
el rastre en ressegueixen,
i dels teseus que surten
del cul-de-sac perenne.


Per això us vinc amb romanços
que ragen, però que serven.


(El Bages, 22/VII/12)







Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons