03 de novembre 2012

DESAVES TOTA POR

Desaves tota por,
perquè el món se t'arbrés,
en desatès calaix.

(El Bages, 2/XI/12)

SOMNIPRESÈNCIA*

 On trobaràs un aire ple d'espores 
perquè en neixi un poema
tan vívid com les molses i falgueres
?

Qui sap si entre les branques
humides del vell bosc
que persevera i viu als teus insomnis
o en el delit urbà que t'aclapara.

Cartografies ço que s'esdevé
per entre l'àmbit nítid del matí,
quan les paraules clares et sorprenen
i et fan eixir d'inútils atzucacs.

Car no en tens jamai prou amb els oracles
ni amb cap d'aquells "anunciats prodigis
dels foscos taumaturgs i insignes
que no s'han acomplert",
com deia, aproximadament,
amb força i dol, el teu poeta.

Car si ara morien
il·lusions que encara no han nascut,
com creuríem la boira que s'estén
inopinadament
pels carrers estimats de la memòria
i ens acarona el cor i els mots
i els pensaments més íntims i les mans
?

On intuiràs la pau que deleraves
com a ciment propici
de l'estructura
interna dels versicles
?

Qui sap si a la immancable
i onírica i tenaç
ombra de tu mateix,
fidel a si mateixa,
i immarcible 
com sempiterna, desitjada flor
que t'ha donat i et donarà l'alè.

(El Bages, 2/XI/12)



* Neologisme que m'ha fet avinent en Raúl Pina, alumne de 2n d'ESO. Gràcies!


Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons