08 de juliol 2012

WORK IN PROGRESS


Com hi ha taurons que es mengen, encara nasciturus,
els fetus fraternals, mentre es moren de tedi
les bústies estèrils que ningú ja deleja
i els turistes se'n porten necròfiles imatges
dels cossos pompeians, tot oblidant ben prest
el vermell esclatant a què han donat l'esquena,
o verdegen silencis pertot arreu les tardes
en què la pluja escriu paisatges amazònics
a l'estómac de qui anhela ulls que ullprenen,
o s'emporten onades el terra, en nits de lluna
minvant, d'illes llunyanes que s'esborren del mapa;
així has dissipat el vel que t'amagava
tants misteris perennes i has creuat, ja ocell,
l'espill amb ales fermes, com hi ha taurons que endrapen,
insaciables, cecs, els ubèrrims demàs.

(8/VII/12)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons