26 de juny 2012

IMPROMPTU


No deturessis pas eixa lectura,
tu, torsimany hereu d'un llarg crepuscle,
de la ingent munió de gent que va
i ve i s'entrecreua pels carrers
traçats pel devessall d'antics designis.

Tu, en un juny qualsevol, a la terrassa
d'aquest cafè (l'spleen!), ja planejant
hiperbòlics futurs que se t'esmunyen
com el glaçó que a terra t'ha caigut
i es desfà lentament com diu que passa
(estius de ple migdia enllà del sol).

Mil rostres déjà-vu, mil mans diverses,
et narren l'horitzó d'aquella espera
des d'idiolectes críptics o sarcàstics.

I tu, l'observador, notari inepte,
voraç, amb l'ai al cor o pensarós,
a l'ampit abocat, ulls amatents,
de la "realitat" (que hom diu encara),
no abandonessis pas l'escriure tàcit
d'aquest arrodonir-se l'aventura.


(26/VI/12)

10 de juny 2012

[bunsáj]

Has decidit deixar aquesta vall de llàgrimes.

Rebel a qui volia amb cordills dissenyar-te,
predir el teu demà, has dit que prou, que acabes,
que no, renoi!, que no, que no vols limitar-te
a ser objecte bonic, a decorar la sala,
ni víctima, passiu, de qui es deleix podant-te.
Has triat el suïcidi, t'has empassat la saba,
vols retornar a la terra i abandonar ta esclava
condició, l'escassa torreta on et plantaven.

Així, tantost, ja lliure, el teu record restava,
preciosa silueta de tantes nits i tardes.

(10/VI/12)

05 de juny 2012

TIRALLONGA


 S’entrecreuen
i s’allunyen
per les places
les madures,
les previstes,
prematures
o tardanes,
poc curulles,
ben farcides
dels teus dubtes
i certeses
furibunds, les,
les occides,
les futures,
les versàtils
com la lluna.

S’entrellacen,
se t’ajunten
o es desfan
sens ventura
les paraules
que sutures
quan s’estripen
sens mesura
barrejades
o una a una,
tu, poeta
de les dunes,
poetessa
ben segura
tant del goig
de les fruites
ran de l’aigua
com de crues
consonàncies
que captures
(ço que passa
ran de runes
i el que mor
per fecundes
ribes verdes
on les fures
hi fan cau
i les fules
ombres clares
hi perduren
de ben lluny).

Inauguren
mons onírics,
tenen cura
de les fràgils
escultures,
de la flaire
de la pruna
i del mar
greu on suren
els vestigis
de les mudes
esperances
que s’allunyen
d’eixos àmbits
on les pures
formes tenen
formes nues.

Sempre així,
se’t despullen
les empíriques,
les tel·lúriques
(repeteixes,
insinues),
les paraules
benvingudes.


(5/VI/12)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons