19 de novembre 2010

EIX AMPLE

Les illes d'edificis com illots
surant a la deriva d'aquest temps.

En un mar de naufragis, novament,
orfe de qualsevulla Itaca ardent.

Llançat a l'aventura sense ormeig,
t'espera alguna platja, algun indret?

Carrers quadriculats, ressò del vent,
fragments d'una odissea previsible,
etapes d'un camí que et defineix.

(19/XI/10)

10 de novembre 2010

BARCELONA

De sobte, el vent
llepava les llambordes
d'un dia incert.

Fulles cruixents
dels plàtans voleiaven
cap al no-res.

(10/XI/10)

06 de novembre 2010

DÉJÀ-VU

Després d'un grapat anys, tornar-hi et fa
reescriure aquell poema que et va doldre:

“Hassan II pertot arreu i un nen
que es mira amb avidesa
les restes del teu plat a una terrassa.
Entre el brogit del trànsit sents la crida
del minaret, i sents com se't desfan
imatges que abans creies
eternes com la mel dels ulls que enyores”.


Avui, però, amb les maletes buides,
del desert una rosa has somniat
          color talment de nou d'un bell esguard
                                                                                a propòsit del qual ja qualsevol
silenci es caragola en si mateix.

(agost/93-novembre/10)

ANCH'IO

Anch'io cercavo
(o ceco o illuso?).
Ma forse un intruso
se niente trovavo.

(octubre/95)

05 de novembre 2010

ESCRIBA

La taula és buida quan el sol concreta
els perfils més aguts de la ciutat.
Encara hi ha un espai perquè tu l'omplis
d'interrogants, de somnis i de fets.
El full en blanc reposa, intacte,
tot esperant que algú hi escrigui
estrats, potser, d'un altre lapse incert.

(5/XI/10)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons