01 d’octubre 2012

LA LLERA


Còdols i plàncton,
llimacs,
iridiscències
en els racons més tràgics dels estanys
intensifiquen
les llurs
batalles primigènies
quan s'hi apropa la pluja desitjada
per l'arbreda perenne, impenetrable
i densa,
per tota salvatgina
mimetitzada
amb la policromia
d'aquesta
nostrada terra incandescent.

És en el fons dels dolls
freds i curulls
de vida que roman dellà dels segles,
subtreta al devenir del temps,
que els somnis ens arrelen
a aquest paisatge
que, sempiternament
i viva lluminós,
se'ns despulla prolífic per tants morts.

(1/X/12)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons