27 d’agost 2010

ANTIGUES OLIVERES D'ULLASTRET

Antigues oliveres d'Ullastret
i pins malgrat la tramuntana alçats,
m'exhorteu a una certa plenitud,
però no a la plenitud de cap certesa.

Els núvols ara hi passen lentament
i els crits de les cigales repeteixen
estius colrats de Creta i de Pompeia,
anhels d'inèdits, intuïts projectes.

Per la mítica plana empordanesa,
se'm perd el pensament cap al zenit.

(El Baix Empordà, 27/VIII/10)

17 d’agost 2010

REVIURE, REFER


Reviure a la ciutat
la flaire de la menta,
sucosa, conquerint,
als espais de la sesta,
la frescor dels coixins,
o el vent d'aquells capvespres.

Somniar, prou il·lús,
un horitzó d'intenses
perspectives, de lliures
espais per a la pensa.

Refer, ben lluny d'estius,
camins de flaire verda,
antiga, penetrant
els racons de la teva
rutina, entre el brogit
i el foc d'aquesta espera.

(17/VIII/10)

13 d’agost 2010

NO-LLOC

Atzucacs, ziga-zagues i revolts
als circuits insondables del cervell.

Migdiada del món pels passadissos
asèptics, repetits, de la memòria.

Imatges, veus, olors, sabors i pells
s'entortolliguen, llana de catifa,
als càntics africans de la canícula.

La sorra del rellotge refà dunes,
nòmades horitzons per a un futur
allunyat del Magrib, que sempre et crida.

Lleuger d'antics bagatges, ja sabràs
de pesants enyorances deslliurar-te?

Quan una veu metàl·lica anunciï
el teu vol i et desvetlli, iconoclasta
(anhel de fulles mortes als freds parcs),
et sabràs, amazic, rebatejat.

(13/VIII/10)

12 d’agost 2010

TRAJECTE

Del Tubkal a l'Atlàntic, quin desfici
d'inferns i paradisos, colze a colze!
De l'Atles a la plana recremada,
els rierols perfilen un paisatge
contradictori, greu i dolç alhora.

Fileres de baladres, almoràvits,
se succeeixen, ràpides, al vidre.
A peu de carretera (per uns dírhams,
figues, dàtils i fòssils sospitosos),
tallers enquitranats, pobles de fang
amb gossos famolencs i minarets.

Als fons de la mirada d'aquests nens,
un silenci d'argent us interroga,
us mena a més preguntes més ardents.

Enllà de les muntanyes, el desert
s'engolirà les restes d'aquest àpat.

(12/VIII/10)

11 d’agost 2010

AL MIG DE LA CIUTAT

Al mig de la ciutat, una palmera,
alt senyal al jardí creixent d'antenes.
Tímida, sobresurt, s'alça, bandera
que indica el lloc precís, real i onírica,
a aquell que es perd pels laberints antics
de la utopia. Aixeca't més! Impera!

(12/VIII/10)

ASSEDEGAT

Assedegat, no pas de l'aigua fresca,
ans del delit d'una ombra que m'amari
com el vaixell que cerca en la tempesta
recer segur al port que somniava.

Assedegat, de nou, del teu desig,
del teu fecund i vast imaginari,
d'aquell tauler d'escacs a punt de joc.

No pas assedegat del do de l'aigua,
ans de la joia clara de saber-te.

(11/VIII/10)

09 d’agost 2010

ENLLÀ DE LA CLAROR

Enllà de la claror
dels patis somnolents,
la vida bull, humil,
a cada cantonada,
entre les teles aspres
i el pa acabat de fer.
Els ulls segueixen, savis,
corrues de turistes
que amaguen bé els diners
i compren l'exotisme.
I tu, què hi fas? També
cercant el que heu perdut
a la polida Europa?
O provocant, astut,
moments d'intens lirisme
per a futurs poemes?
La vida bull, ja ho saps,
a cada pas cansat,
enllà d'aquesta llum,
entre les reixes altes
i el caminar perduts.

(9/VIII/10)

DEL VENT, NO EN DIC

Del vent, no en dic sinó la pau que em duia
el teu pas ferm, quan el viatge m'era
la clau per a retrobar-me novament.
D'aquella porta oberta a la muralla,
les ombres temptadores a ple sol,
per a sentir-s'hi omplerts de tant història
i reposar-hi, nets de cor i pell,
en un somni possible, frec a frec.
No servo res del vent, sinó les veus.

(9/VIII/10)

07 d’agost 2010

ESSAOUIRA

Els gats que tant t'agraden romandran
en el racó precís i intemporal
de la ciutat que assoten vents atlàntics.
Llurs ulls de mel i argent, endormiscats,
de bon matí percacen els teus ulls
i et diuen el silenci de la nit
o el pas segur que ens mena a nous deserts.
Els mots que no enteníem, nouvinguts,
se sedimenten, lents, cap al futur
que ens distancia, rics, d'aquests indrets.

(7/VIII/10)

05 d’agost 2010

شكرا*


En prendre un te
plegats, a la medina
d'un vespre incert,

les hores lentes
reciten els versicles
del pensament.

Et miro i veig
les ombres d'un oasi
on dorm el vent.

El muetzí
s'emporta les cabòries
pel laberint

de les olors
violentes i dolces.
Salam, Marràqueix!

* (Sukram: gràcies)

(5/VIII/10)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons