25 de desembre 2007

QÜESTIONS



Llenya cremada,
magdalena de Proust?
Què et sovinteja
quan sol passeges
pel marge dels records,
tot pensarós?

24 de novembre 2007

RENDEZ-VOUS




Espera'm a la volta de la vida
amb un cubata il·lús a cada mà.
Sentenciats, ens prenem els segons
a glops de sang, passius, a cada pas.

Espera'm al costat de l'esperança
dels bons camins de solana o obacs.
Allunya't dels misteris sens recança
quan l'últim tren haurà passat, fugaç.

Que tu i que jo, que avui, que sí,
que no, que sí, que qui vindrà demà?...

Espera'm a la volta dels teus dies
amb un clavell encès, per si de cas.

(28/XI/93)

21 de novembre 2007

ESTIUEIG




Crancs:
la brevetat dels somnis insistents,
de la set més pregona
a peu de sal i mite.
Cap vella faula
no et desespera
ja.

Glaç:
desembarcada de tropes lleugeres
(vint mil cavalls d'escuma,
innúmeres petxines)
a les platges oníriques del vent.
Calç.

(13/II/87)

PLUJA BÈL·LICA




El temps com un palíndrom, reversible.
Recordes quan el sol et palesava
imatges que ara tornen, i aturava
al glaç d'un got l'onada menys audible.

Volies mil illetes. Impossible
no banyar-se de nit en llacs de Java,
ni fer de l'alba atroç més que una esclava.
Pensaves: "ja mai més la rima en "ible".

Rellotges agredolços un cert cop
t'abelliren, a frec dels més bonics
lleopards dels capvespres aturats.

Però el temps, a hores d'ara, ve al galop
de cavalls que s'escapen de ciutats
on diuen que sols plouen zeros, ics.

(16/II/91)

JA HO VEUS




Captiu dels engranatges que els sofismes
amaguen a les seves estructures,
arreplegues cigonyes i paüres
en gàbies curulles de lirismes.

No et serviren de res tants de baptismes
a les aigües d'aquelles aventures
color de tardes mítiques i dures,
arran d'oblits (ja ho veus), arran d'abismes.

Persisteixen, però, a les andanes
emboirades dels somnis les hipòtesis
d'on dedueixes albes perfilades

per tarongers en flor i per magranes.
Albades assassines de les pròtesis
que fa tants anys ens han encolomades.

(12/II/91)

GRAN SUD




Hassan II pertot arreu i un nen
que es mira amb avidesa
les restes del teu plat a una terrassa.
Entre el brogit del trànsit sents la crida
del minaret, i sents com se't desfan
imatges que abans creies
eternes com la mel dels ulls que enyores.

(Marroc, agost / 93)

11 de novembre 2007

HAIKÚS URBANS I




De nou, la música
sabuda, sense glòria,
de lluny retorna.

La saps i et sap
(fatídic tornaveu
dels dies clars).

Hi arriba i és
com pluja endormiscada
que oneja el vent.

Et sap, la saps
(perenne melodia,
remor de mar).

De tot i en tot,
de penes i alegries,
d'amors deserts.

La saps i et sap
(colors de la infantesa,
tornassolats).

De nou, de lluny,
llençol per a nous somnis.
L'acceptaràs?

20 d’octubre 2007

ANAGNÒRISI


Amb la fona dels anys i amb l’embranzida 
d’un paisatge precís, on la tendresa
l’anar del dia amara vers l’oblit, 
expandeix el present, si ara et tenalla, 
a futurs imperfectes, provisoris. 
Des del frec taciturn de la tardor, 
reviu, a cada pas, cada record.
 
(El Bages, 14/X/07)



19 d’octubre 2007

OCTUBRE




Primavera d'hivern
als oms. Al teu esguard,
colors de terra humida
se'm duien vespre enllà.

(El Bages, 14/X/07)

11 de juliol 2007

PASSEJADA




Perdent-te pels carrers
antics de la ciutat,
hi cerques vells miratges,
l’antiga olor del mar.
De sobte, adolescent;
de nou, aquell infant
amb els ulls amatents
i el cor accelerat.
De crits i de silencis,
d’ombres i d’humitat,
els estrets carrerons
sotjats, viscuts, trescats,
d’eternes migdiades,
de la vida als terrats
(els llençols, veles blanques
el capvespre solcant).
Racons i cantonades,
finestres, blau i calç:
un mític escenari
dels somnis esquinçats.
De sobte, adolescent;
de nou, aquell infant
amb els ulls amatents
i el cor adelerat.
(11/VII/07)

04 de febrer 2007

RETALLO AQUEST PAISATGE

 
Retallo aquest paisatge en un nou vers,
finestral ara obert cap al capvespre.
Els núvols no són núvols si no hi ha
metafòric pinzell que hi pinti l’esma
de les hores que van vers el no-res.
Relligo aquesta arbreda a un decasíl·lab,
i esdevé ja record cercat pels límits,
pels marges necessaris del poema,
pel ritme mesurable de la pluja.
Refaig aquestes serres com si fossin
les paraules d’un vers que sempre hi torna.
 
(El Bages, 13/X/06)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons