25 de març 2012

UN CERT DALÍ *




Tres copes, tres culleres, una taula,
una ombra que figura ser figura
present a qualsevulla vella faula.

Uns munts de silueta dolça, pura,
afirmen que la Terra encara bull,
malgrat que pocs ja hi vegin l’aventura.

Un enllosat tan lleu com ara un full:
tauler infinit per a jugar als escacs.
Darrera dels pujols se sent l’Escull.

I dues barques que han perdut els llacs
esdevenen desert en estellar-se.
Per dunes ens perdrem, de nits, amb fracs.

El món és axioma o una farsa?
Desenterrats camells entren a l’aula
i trenquen la pissarra en estimar-se.

A sobre d’una taula (o d’una maula?),
la fi d’aquells espectres qui detura?
I si cauen, amb l’última paraula?

(1995)

* Table solaire, 1936 (oli sobre fusta)

10 de març 2012

C-59

Metal·litzats i breus,
veloços, insolents,
esquincen faccions
al vidre somnolent
i fugen del matí
quan cerquen, cerquen què.

De l'autocar estant,
regust de boscos plens
i camps endormiscats
i mots de vells accents:
"On rau el paradigma
que m'ha de donar alè
si la pols s'ha fet riu
i el riu, el riu desert?".

(A les envistes de Caldes de Montbui, 10/III/12)


04 de març 2012

CLAVELL DE TOTES LES OLORS

Clavell de totes les olors
que t'ha corprès, sol de la nit,
i t'ha mostrat un nou camí.

Clavell de llum i de safrà,
de terra molla i persistents,
tornassolats colors del mar.

Clavell de càlides sentors
d'aquell esguard que has delejat
ençà dels somnis esquinçats.

(11/III/12)

PORTADA I CONTRAPORTADA DEL MEU LLIBRE DE POEMES, PUBLICAT RECENTMENT A L'EDITORIAL LA BUSCA.

EL PODEU TROBAR A LES LLIBRERIES CATALÒNIA I LA CENTRAL DEL RAVAL, DE BARCELONA, O DEMANAR-ME'L A MI MATEIX.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons