16 de setembre 2012

EFÍMER TU COM JO

 

 Dels teus records sobtats, fins ara inèdits,
que, enyoradís, revelo en blanc i negre;
de les teves suors d'obrer a preu fet;
d'aquells tramvies foscos que vas perdre;
de tot allò que et dec i no he sabut
ni sé pas si sabré com retornar-te
reconvertit en goig, en abraçada
(la tímida carícia posposada)
per al temps compartit que encara ens resta;
dels estius dels anys trenta a la Mar Bella
amb tendal de llençols i càntir ple
i l'olor de les mítiques sardines
que em pren dellà dels mots i m'interroga;
dels teus silencis greus i els teus discursos
familiars i llargs i clandestins,
d'on vaig aprendre el dol d'aquells anys tètrics;
de tot això i de més que no puc dir,
me'n guardo el teu perfil, quasi el dibuixo;
del teu carrer, des d'on ara et contemplo,
tan lent i fràgil, tan, tan dintre meu,
i tan efímer, pare, tu com jo.
 
(16/IX/12)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons