11 de juliol 2007

PASSEJADA




Perdent-te pels carrers
antics de la ciutat,
hi cerques vells miratges,
l’antiga olor del mar.
De sobte, adolescent;
de nou, aquell infant
amb els ulls amatents
i el cor accelerat.
De crits i de silencis,
d’ombres i d’humitat,
els estrets carrerons
sotjats, viscuts, trescats,
d’eternes migdiades,
de la vida als terrats
(els llençols, veles blanques
el capvespre solcant).
Racons i cantonades,
finestres, blau i calç:
un mític escenari
dels somnis esquinçats.
De sobte, adolescent;
de nou, aquell infant
amb els ulls amatents
i el cor adelerat.
(11/VII/07)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons