C-59

Metal·litzats i breus,

veloços, insolents,

esquincen faccions

al vidre somnolent

i fugen del matí

quan cerquen, cerquen què.

De l'autocar estant,

regust de boscos plens

i camps endormiscats

i mots de vells accents:

"On rau el paradigma

que m'ha de donar alè

si la pols s'ha fet riu

i el riu, el riu desert?".

(A les envistes de Caldes de Montbui, 10/III/12)

Clavell de totes les olors

que t'ha corprès, sol de la nit,

i t'ha mostrat un nou camí.

Clavell de llum i de safrà,

de terra molla i persistents,

tornassolats colors del mar.

Clavell de càlides sentors

d'aquell esguard que has delejat

encà dels somnis esquinçats.

(11/III/12)

PORTADA I CONTRAPORTADA DEL MEU LLIBRE DE POEMES, PUBLICAT RECENTMENT A L'EDITORIAL LA BUSCA.

EL PODEU TROBAR A LES LLIBRERIES CATALÒNIA I LA CENTRAL DEL RAVAL, DE BARCELONA, O DEMANAR-ME'L A MI MATEIX.

EMPORDANET

Llegeix aquest paisatge,

fes-ne teu l’alfabet.

La vall de gira-sols,

que es perd cap a ponent,

i els camps de blat de moro

et fan passar-hi lent.

Un  blau quasi impossible,

que adesiara veus,

solcat per quatre illetes

amigues dels forts vents,

et diu en veu ben baixa

el seu preuat secret:

un desig de capvespre fulminant,

allunyat del soroll omnipresent.

(juliol de 2003)

SATURNÀLIA

Hecatombe on cent bous no es sacrifiquen,
sinó milers d'udols de llop in piazza.

S'empassa l'Arno el foc i el justifica

per una lenta espera sine die.

Ignores com se senten les estàtues

quan l'aigua els mig esborra el greu perfil
en veure's reflectides entre els ponts.

Saps, però, del cert que mai no es repeteix

l'esclat d'estels en els miralls del riu.

Lapsus tempi: els petards a les entranyes
dels auguri ressonen i a les fosques
muntanyes que voregen eixa nit.

(Firenze / Siena, 2/I/12)

Colors mig esborrats del segle XIII

encara fan olor de clara d'ou

i d'incertesa t'embriaguen ara.

Quins tons de Giotto al cel d'aquest matí,

insospitats i fràgils com un somni

de gòtiques sentors i petrarquistes!

(Arezzo, 31/XII/11)

D'entre la boira,

llunyans i metafísics

xiprers toscans.

Com d'àngels d'or

en blau quasi impossible,

percaces veus.

Rosades galtes

emmirallant l'aurora,

naixent del mar.

D'escuma i vent,

esguard que sempre fuig

carrers enllà.

E Botticelli

risveglia, adolescenti,

quei occhi tuoi.

(Firenze, 29/XII/11)

De les gorges pregones dels teus ulls,

ressonen clares aigües certes nits.

Com voldria colgar-me, ardit d’anhel,

a la platja impossible dels adéus!

(26/XII/11)

Un xic d'anacronisme, fins i tot,

s'escauria a l'agenda i als poemes.

Un cert estil barroc o noucentista

al caire d'arenosos decasíl·labs.

Aromes com d'església ben closa

o tacte d'escultura greu, carnal.

(El Bages, 10/XII/11)

PERSONAE*

No et conformessis pas

amb el pobre guió

que t'hen encolomat

dellà dels anys i el lloc.

Com màscara captiva

del somriure o el plany,

dels trets t'han esborrat

matissos importants

que et resten flor de vida

en un racó boirós.

Jamai no tinguis prou

amb el camí traçat

que t'han recomanat

amb massa fàcils mots.

Ni amb el teló de fons,

teixit de por i engany.

(El Bages, 10/XII/11)

* "Màscares", en llatí.