21 de juliol 2008

HO SÉ

Ho sé: "Ja ens trucarem".
I el vent desfullarà
paraules que han nascut
a l'ombra d'un capvespre
de gots plens de verí
per a la solitud.
És fàcil oblidar
set xifres que, surant
en un moment etílic,
se'ns obren, esperades.
Ho sé: "Ja ens trucarem".
I un núvol morirà
darrera d'una tanca.

(1/XI/92)

DIÀSPORA D'ESTIU

Diàspora d'estiu per les escletxes
que ens obre el sol al cau de les distàncies.
Un altre continent: t'envejo els ulls.
Migdiades amb gust d'asfalt bullint
m'empenyen vers un somni inacabat
on hi ha escales que baixo adelerat,
perseguit per una ombra i un estel.
T'envejo els ulls d'un altre continent.

(17/VIII/92)

19 de juliol 2008

DUALITAT



 Que no hi ha llum sense ombra?

El record i l’oblit
ja et són indestriables
al cau de la memòria.

Conjugues el futur
com antiga petjada.

Tot fent camí, has après
que no hi ha set sense aigua
si no hi ha llum sense ombra.

(19/VII/08)

24 de juny 2008

SOLSTICI




Un mot, un gest,
dessota el sol de juny
immaculat.


Una cançó
que et dugui l'alegria
d'aquell esguard.


Tan sols això,
ara i aquí, enyores:
el just bagatge.

( El Bages, 23/VI/08)

07 de juny 2008

IDENTITATS



Et sé present,
a prop o en la distància,
precís mirall.

Amb infinit
reflex emmirallat
en si mateix,

fins a l'abisme,
la llum ara et travessa
i em diu qui sóc.

Vers l'insondable,
multipliques l'espai
i el temps. I el jo.

(3/VI/08)

17 de maig 2008

GNOSSIENNES


Tot escoltat Satie,
la tarda es multiplica
en un calidoscopi de moments
viscuts, imaginats o a penes percebuts.
I revius un paisatge
ben bé decimonònic,
boscós, mig emboirat, silent, oníric,
només acompanyat, camí de Knossos,
pel càntic insistent de les cigales.

Tot escoltant la música dels dies,
persisteixen passats encara inèdits.

25 d’abril 2008

ANIVERSARI


De vegades, fa un any de tot i el vent
aquell revifa net a la memòria.
No és un crit de saudade el que ara et mena
a cercar pels carrers
aquell últim esguard,
les darreres paraules i aquell gest:
és sols un ajornat
desig de retrobar-te a tu mateix.

De tant en tant, el sol
retorna al punt d'origen
i els boscos són de nou l'àmbit precís
per a perdre't, captiu
dels mots, però alliberat.

(20/IV/08)

07 de gener 2008

ULLS ASTORATS



Ulls astorats
davant del pleniluni.
Enyor de mans.

(...)

Pluja suau
damunt de les teulades,
camins enllà.

(...)

Silenci ple.
El vent omple de fulles
allà on no hi ets.

(El Bages, 31/XII/07)

MASTEGO UN PRÉSSEC

Mastego un préssec,
n’extrec la senzillesa:
no em cal res més.
Mirall glaçat,
l’estany ara s’adorm,
Qui se n’adona?
Ara i aquí,
ocells alcen el vol.
La nit s’acosta.

(El Bages, 31/XII/07)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons