19 de juliol 2017

FUMEROLS


La vella llar de foc,
negra de sutge i fel,
d'una masia eterna
al punt mig de l'hivern,
el fogar abandonat
on la brama nasqué
de l'esclat de mil guerres,
on antics xiuxiueigs
van condemnar nissagues,
decapitaren reis,
servava encara cendres
de soca de xiprer
que retallà el besavi
amb destral sense llei.

Ventava teranyina
la remor de l'oreig
mentre un gat hi rondava,
tot encalçant el temps.

En pot donar paraula
el més gran, en Tonet,
que de menut guaità
ombres de dol i vent,
quan ja ningú hi vivia,
silenci ja silent
per ombres i racons,
teulades i parets.

Ventava teranyina
la remor de l'oreig
mentre un rat hi rondava,
tot rosegant el temps.

La llar, vella de foc,
atresorava veus
que, en reguitzell de segles,
feren relat ardent
de l'udol d'unes urpes
quan l'acarnissament
contra la carn libèrrima,
contra el pensar innocent.

Ventava teranyina
la remor de l'oreig
i un ratpenat peixava
capvespres indolents.

Dellà homòpters vibraven
multiplicant el temps
d'una llarga corrua
de veus que t'han permès
eixir del greu silenci
amb mots incandescents!



(El Bages, 17/VII/17)


13 de juliol 2017


Formiguegen els budes
i se n'omple occident
de mil formats i formes,
manta colors i preus.

El nirvana a 100€ i un regal,
ara i adés qui sap si us trobaran
endormiscats d'essències, lirons,
cofois del nom francès
o hindi de l'ampolleta
(l'etiqueta ja treta, bengalí),
en un alegre batibull d'idees,
en mixtura de sàndal i de Zara,
i autofotos calcades
de les vanes imatges dels companys
de viatges exòtics,
tot ben xic (tot ben xic),
(narcisisme o enveja
d'aparences frustrades?)

Es multipliquen fonts de còdols màgics,
sens despeses de pack, d'enviament,
mentre s'omplen els barris
d'antics abecedaris
sens IVA i a bon preu.


(12/VII/17)

QUI?


 Qui fineix com insecte dins de l'ambre?,
qui com peix que justifica xarxes?,
i qui talment com rat decapitat
en engolir un bocí d'emmetzinat
formatge?

O qui empresonat d'un jo que clama
(altament discutible sense màscara
que li doni algun crèdit d'ell mateix)
el do d'un feix
 de llum iconoclasta
que afirmi indiferent,
sense trencar ni un ou:
ep nois, que ja n'hi ha prou,
de bròquil i de farses!?

I qui, emmanillat per la supèrbia,
acaba el caminoi que li és donat
deixant-se arrossegar per tanta inèrcia
(oh, cos del Quaternari,
 tan malastruc, tan ensopit de flegma!)
com li permet el pes de la inconsciència,
niada en un cervell rudimentari?


(8/VII/17)


Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons