23 de desembre 2009

[bəstéʃ]


                                                                                                                    Basteix ara un poema somnolent,
per no fugir del verb que t'il·lumina.

Racons i cantonades d'aquest tedi,
de tant en tant, se t'omplen de perfums
concrets que et parlen dels oasis
d'Egipte i de Tunísia, on t'era
encara incògnit el seu deix amable.
Cantonades, racons per a romandre
fidel al teu paisatge i a un estel.

Vesteix un temps incert entre els semàfors
i el brogit de paraules sense història.

(23/XII/09)

08 de desembre 2009

RETINC LA LLUM




Retinc la llum
d'aquest hivern ventós:
quina promesa! 

(8/II/09)

AL MIG DEL BOSC




Al mig del bosc,
cristall de teranyina
recull rosades.
Fragilitat
que el vent o la tempesta
desfilaran,
si el pensament
que l'ha teixida, incert,
troba altres branques.

(El Bages 6/XII/09)

06 de desembre 2009

UN ALTRE HIVERN ADUST

Un altre hivern adust:
pels carrers de Venècia,
sabuda geografia,
un ventijol passeja
i frega les parets
tot just com fan els segles.
La lluna, quart minvant,
darrera d'una església.
Ja no se sent ningú;
la boira, arran de terra,
desdibuixa els perfils
d'un intuït capvespre.
T'envolta, de bell nou
perplex, la decadència.
Recordes uns versots
de dol i persistència
que escrigueres, capcot,
"all'aria di una sera".

Palimpsests dels sentits,
els carreus de Venècia.

(El Bages, 6/XII/09)



10 de setembre 2009

PERIPLE

Als dipòsits dels sostres de Manhattan
arriba lentament la llum del dia
i davalla de nou per les façanes
i t'encén les pupil·les. I el desori
se't barreja, insistent, amb l'esperança
de trobar l'horitzó que persisteix.


Als boscos d'Ashfield romandrà la boira
(la mateixa que amara els teus capvespres),
entre els arbres de nom que desconeixes.


(30/VIII/09)

08 de juliol 2009

EL MAIG DEL 1968

El maig del 1968
(si encara ens és permès d'anomenar-lo),
la lluna encara era
el que ara encara és,
i ningú no l'havia
encara trepitjada.

Aliè, no sabies
les angoixes futures,
els vespres, les esperes, els designis,
les tasses de cafè tacant-te els somnis,
les illes com un núvol sense treva.

El maig aquell,
les llambordes del món deixaren lloc
al tímid marciment de flors utòpiques.

(17/V/97-8/VII/09)

LÍMITS

Milà, Lisboa, Heraklió, Tozeur:
els angles de l'atzur i de les boires,
la capgirada mar dels blancs estius,
el vent etílic i la sal del dubte.
Que de nou et pessiga la pregunta,
si les aus de la tarda sovintegen
migdiada de llum enterbolida:
qui esborrarà les passes que ara et menen,
que el mapa del teu viure delimiten?

(24/VI/93)

"TOT ET SERÀ PRES"

Cercaré un Al-Magrib per al meu cor,
i en faré un exclusiu Finis Terrae
on expandir l'alè tancat als ulls.
I, als oasis, seré, vestit amb l'ombra
de palmeres i dunes, sud enllà,
nòmada pensament fruint els dàtils,
que són regal per a qui els cull del terra,
com els estels pertanyen a qui els mira.

(26/I/97)

PARÀFRASI

I
"No pas l'atzar", ni tampoc la cultura,
han fet d'aquest meu barri el lloc precís,
indiferent i ben assolellat,
on voldria compondre lentament
poemes com un còdol transparent.
II
¿"M'exalta el nou" i únic pensament
que, en safates de dolça indiferència,
ens ofereixen, vespre rere vespre,
aquells qui posseeixen el misteri,
l'oracle renovat a cops de zàping,
i el culte al cos que ja no vol pensar?
III
Sol, no de dol: heus així com el món,
ni apocalíptic ni ben integrat,
em permetrà que sigui jo mateix,
si cerco pels camins del meu paisatge
un discret i feliç, possible eix.

(12/V/97)

31 de maig 2009

HE DE VEURE EN LA PLUJA

He de veure en la pluja
alguna cosa més
que la pluja mateixa
i el seu present intens?
 

Aigua pura que renta
(metàfora de res)
teulades i camins
i ens deixa l'aire fresc.

(El Bages, 31/V/09)

09 d’abril 2009

REMEMBRANÇA PARTENOPEA

El ulls de la Magnani, dol barroc,
en un esguard fugaç
a Piazza Dante o un barri perifèric.

Els ulls de la Magnani
els veus a tot arreu com una esquela
esborrada de pluges,
o un matí de coloms enllà del temps
que a cadascú pertoca.

Els ulls, pregons, de la Magnani et són
com un pou sense corda,
ni alè, ni fons, on caure tendrament.

(10/XI/92 - 7/IV/09)

07 de febrer 2009

UN COP DE VENT

Un cop de vent
s'emporta un altre dia
i no n'hi ha rastre.

Així tresquem
els marges de la vida,
sense adonar-nos-en.

(17/VII/07)

06 de gener 2009

SOTA LA BOIRA, ROMA COM UN SOMNI



 Passejaves pel ghetto, ja de nit,
tot evocant els gestos, les paraules
de l'any aquell, llunyà, quan l'alegria
per endavant sotjava estius llarguíssims.

Reflectien palazzi les llambordes
i columnes i verges astorades,
encara amb una llàgrima barroca.

Rere la pluja, Roma és un teorema,
com una crida nova a vells propòsits.

(7/I/09)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons