27 de maig 2012

VIDA LÍQUIDA*

Que no t'hi aturis gaire,
que el tren parteix ben prest
i els somnis i els designis
i no hi ha massa temps
perquè res ara arreli
als esvorancs del temps.

Els perfums s'esvaeixen
abans que els assimilis
i el vi dels nous raïms
és vell abans que l'hagis.

La vida flueix líquida
per fredes canonades
i tu i jo també.

I
tu
i
jo
tan
bé?

M'encalces i t'encalço
en cursa sense alè.

(El Vallès Occidental, 26/V/12)

* Idees espigolades, amb permís, del llibre homònim (Liquid Life) de Zygmunt Bauman, en traducció italiana a Editori Laterza.

26 de maig 2012

IN HIC TEMPORE

És tan breu la rosella com el vent
que l'escapça i l'ofrena al terra ardent;
és lacònic l'adéu del sol ponent
(quan se'ns mor quina cosa n'heretem?)
com és buit el record de cada alè
de la nit si les hores són arenys.

(El Bages, 26/V/12)

TEORÈTICA

No recordes pas on,
llegires el següent:

"El poema, quan neix,
és possible que sigui transparent,
és a dir, que el llenguatge
no cridi l'atenció per si mateix;
o, per contra, opac
quan el significant és tan present
que deixa en segon pla
el riure, el plor i llur cos amatent.
N'hi ha, però, una altra via,
que és la del compromís, si el referent
s'amistança amb els mots
en uns versos translúcids, immanents".

I fas que sí, que gràcies,
i alces els ulls i veus
com vola una oreneta
(metàfora de res).

(El Bages, 26/V/12)

CIRCUMSTÀNCIA

Després de tot allò
i abans del que vindrà;
quan tot just intueixes
la penúltima allau;
al mig dels enderrocs
d'un futur esberlat;
aixeca el cap, esguarda'm,
fes-me avinent la mà!

(El Bages, 26/V/12)




19 de maig 2012

TALMENT

 Talment de rèptil,
n'amaga els teus instints
el neocòrtex.

Llisques, superb,
capteniment de Sàpiens,
ben perfumat.

Els teus cervells,
com capes geològiques
o còdex maies,

avui et permeten
continuar occint
i devorant

innocents preses
amb targeta de crèdit
i look ben cool.

(20/V/12)

01 de maig 2012

POÈMICA

Sigues símbol o icona
o perspicaç indici
de les hores més fredes,
dels somriures ficticis,
dels somnis ajornats
i dels camins més nítids!

Enlaira’t, ja bandera,
inesperat prodigi!

Sigues mot carnal, físic;
ressona en la buidor
i entre els vailets més tímids!

Fes-te escuma dels anys,
apropa’m els ulls mítics,
la mel que he delerat!

Explicita el més íntim!

(El Garraf, 1/V/12)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons