17 de desembre 2010

RETÍCULA

T'imagino sovint
enllà de la pantalla
(qui diu que avui ens apropa
a un món sense ignorància?),
quan la nit ens és cau,
surant-hi com onada
perduda en la tempesta,
cercant-hi amb delectança
allò més fugisser
(alguna veu companya,
algun rostre avinent).

I m'imagino encara
fugint de qui sap què,
pensant-te en la distància,
trescant un temps absurd,
presoner d'una xarxa
que comparteixo amb tu,
malgrat el que ens separa,
malgrat els dies buits
i el pes de l'enyorança.

(17/XII/10)

06 de desembre 2010

PER UNA NIT ROMANA

Per una nit romana
o un bosc a Massachusetts;
per un perdre's, incerts,
pel clar brogit febrós,
antic, de la medina,
quan el capvespre pren
el cel del teu Marràqueix,
blavenc cap al desert,
vermell vers Essaouira.

Per un foc de Sant Joan
que cremi com Florència,
mentre tresquem, enjòlits,
un altre laberint.

(6/XII/10)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons