17 de desembre 2010

RETÍCULA

T'imagino sovint
enllà de la pantalla
(qui diu que avui ens apropa
a un món sense ignorància?),
quan la nit ens és cau,
surant-hi com onada
perduda en la tempesta,
cercant-hi amb delectança
allò més fugisser
(alguna veu companya,
algun rostre avinent).

I m'imagino encara
fugint de qui sap què,
pensant-te en la distància,
trescant un temps absurd,
presoner d'una xarxa
que comparteixo amb tu,
malgrat el que ens separa,
malgrat els dies buits
i el pes de l'enyorança.

(17/XII/10)

06 de desembre 2010

PER UNA NIT ROMANA

Per una nit romana
o un bosc a Massachusetts;
per un perdre's, incerts,
pel clar brogit febrós,
antic, de la medina,
quan el capvespre pren
el cel del teu Marràqueix,
blavenc cap al desert,
vermell vers Essaouira.

Per un foc de Sant Joan
que cremi com Florència,
mentre tresquem, enjòlits,
un altre laberint.

(6/XII/10)

19 de novembre 2010

EIX AMPLE

Les illes d'edificis com illots
surant a la deriva d'aquest temps.

En un mar de naufragis, novament,
orfe de qualsevulla Itaca ardent.

Llançat a l'aventura sense ormeig,
t'espera alguna platja, algun indret?

Carrers quadriculats, ressò del vent,
fragments d'una odissea previsible,
etapes d'un camí que et defineix.

(19/XI/10)

10 de novembre 2010

BARCELONA

De sobte, el vent
llepava les llambordes
d'un dia incert.

Fulles cruixents
dels plàtans voleiaven
cap al no-res.

(10/XI/10)

06 de novembre 2010

DÉJÀ-VU

Després d'un grapat anys, tornar-hi et fa
reescriure aquell poema que et va doldre:

“Hassan II pertot arreu i un nen
que es mira amb avidesa
les restes del teu plat a una terrassa.
Entre el brogit del trànsit sents la crida
del minaret, i sents com se't desfan
imatges que abans creies
eternes com la mel dels ulls que enyores”.


Avui, però, amb les maletes buides,
del desert una rosa has somniat
          color talment de nou d'un bell esguard
                                                                                a propòsit del qual ja qualsevol
silenci es caragola en si mateix.

(agost/93-novembre/10)

ANCH'IO

Anch'io cercavo
(o ceco o illuso?).
Ma forse un intruso
se niente trovavo.

(octubre/95)

05 de novembre 2010

ESCRIBA

La taula és buida quan el sol concreta
els perfils més aguts de la ciutat.
Encara hi ha un espai perquè tu l'omplis
d'interrogants, de somnis i de fets.
El full en blanc reposa, intacte,
tot esperant que algú hi escrigui
estrats, potser, d'un altre lapse incert.

(5/XI/10)

31 d’octubre 2010

IMAGINEM, PER CAS

Imaginem, per cas,
que tanquessis finestres
a qualsevol matí,
a qualsevulla espera.
Imaginem, per contra,
que una altra primavera
et sorprengués de cop
o una altra corda tensa
t'alliberés del fons
d'un laberint un vespre.
Imaginem, si ho vols,
que mires cap enrere
i et veus a tu mateix
enllà d'una foguera
de nit de Sant Joan
brodant una quimera.

(31/X/10)


23 d’octubre 2010

ARA DIBUIXARÉ

Ara dibuixaré
tan sols dues tassetes
tacades de cafè,
i encara un pot de mel
que encara espera.

(El Bages, 23/X/10)



FOTOGRAFIA

Imatge congelada d'un instant
precís com el safir, inesborrable:
les branques tardorenques d'aquest bosc
amb l'olor que coneixes i que et pren,
amb un aproximat, terrible deix
de poema francès i vuitcentista.

Sedimentats records que et fan ofrena
d'un temps i d'un espai versificats.

(El Bages, 23/X/10)


CANÇONETA

Puix que la busca
talla la festa
fins que t'ofusca,
alça la testa!

Mor-te de móres,
omple't el pap;
tasta les hores,
no en deixis cap.

Compta les llunes,
descompta'n sols;
supera dunes,
segueix cargols.

Basteix poemes
de llum vestits,
ormeja semes
tot surant nits.

(El Bages, 23/X/10)

FRAGMENTS




Trepitges un pradell amb pas irònic
i et rius de tu mateix si t'hi emmiralles.

La boira s'esvaneix cap a un silenci
interrogant i al full en blanc
germinen les llavors
d'un nou poema.

Mot rere mot,
floreixen pensaments
cap a la llum.

I donen fruit,
d'un gust color capvespre
que t'acompanya
quan cerques mars,
velers d'un nou viatge
i un horitzó.


(El Bages, 23/X/10)

19 d’octubre 2010

MADUREN NOU LLIMONES AL BALCÓ

Maduren nou llimones al balcó,
i els somnis moren als racons insomnes.

Al cactus ja li manquen els deserts,
i a tu, de nou, paraules que et deserten.

La clara buguenvíl·lea floreix,
i el dia es va apagant sense cap esma.

(19/X/10)

27 de setembre 2010

COM LA BABA, TALMENT, D'UN CUC DE SEDA

Com la baba, talment, d'un cuc de seda,
se't desvetlla avui el mar de Barcelona
en
un
fil
tren-
ca-
dís.

El blau es precipita, platejant-se,
cap al pou dels teus ulls, i és un desori.

Com el rastre imprecís de nits difuses,
se t'adorm el matí sense frisança.

(27/IX/10)

27 d’agost 2010

ANTIGUES OLIVERES D'ULLASTRET

Antigues oliveres d'Ullastret
i pins malgrat la tramuntana alçats,
m'exhorteu a una certa plenitud,
però no a la plenitud de cap certesa.

Els núvols ara hi passen lentament
i els crits de les cigales repeteixen
estius colrats de Creta i de Pompeia,
anhels d'inèdits, intuïts projectes.

Per la mítica plana empordanesa,
se'm perd el pensament cap al zenit.

(El Baix Empordà, 27/VIII/10)

17 d’agost 2010

REVIURE, REFER


Reviure a la ciutat
la flaire de la menta,
sucosa, conquerint,
als espais de la sesta,
la frescor dels coixins,
o el vent d'aquells capvespres.

Somniar, prou il·lús,
un horitzó d'intenses
perspectives, de lliures
espais per a la pensa.

Refer, ben lluny d'estius,
camins de flaire verda,
antiga, penetrant
els racons de la teva
rutina, entre el brogit
i el foc d'aquesta espera.

(17/VIII/10)

13 d’agost 2010

NO-LLOC

Atzucacs, ziga-zagues i revolts
als circuits insondables del cervell.

Migdiada del món pels passadissos
asèptics, repetits, de la memòria.

Imatges, veus, olors, sabors i pells
s'entortolliguen, llana de catifa,
als càntics africans de la canícula.

La sorra del rellotge refà dunes,
nòmades horitzons per a un futur
allunyat del Magrib, que sempre et crida.

Lleuger d'antics bagatges, ja sabràs
de pesants enyorances deslliurar-te?

Quan una veu metàl·lica anunciï
el teu vol i et desvetlli, iconoclasta
(anhel de fulles mortes als freds parcs),
et sabràs, amazic, rebatejat.

(13/VIII/10)

12 d’agost 2010

TRAJECTE

Del Tubkal a l'Atlàntic, quin desfici
d'inferns i paradisos, colze a colze!
De l'Atles a la plana recremada,
els rierols perfilen un paisatge
contradictori, greu i dolç alhora.

Fileres de baladres, almoràvits,
se succeeixen, ràpides, al vidre.
A peu de carretera (per uns dírhams,
figues, dàtils i fòssils sospitosos),
tallers enquitranats, pobles de fang
amb gossos famolencs i minarets.

Als fons de la mirada d'aquests nens,
un silenci d'argent us interroga,
us mena a més preguntes més ardents.

Enllà de les muntanyes, el desert
s'engolirà les restes d'aquest àpat.

(12/VIII/10)

11 d’agost 2010

AL MIG DE LA CIUTAT

Al mig de la ciutat, una palmera,
alt senyal al jardí creixent d'antenes.
Tímida, sobresurt, s'alça, bandera
que indica el lloc precís, real i onírica,
a aquell que es perd pels laberints antics
de la utopia. Aixeca't més! Impera!

(12/VIII/10)

ASSEDEGAT

Assedegat, no pas de l'aigua fresca,
ans del delit d'una ombra que m'amari
com el vaixell que cerca en la tempesta
recer segur al port que somniava.

Assedegat, de nou, del teu desig,
del teu fecund i vast imaginari,
d'aquell tauler d'escacs a punt de joc.

No pas assedegat del do de l'aigua,
ans de la joia clara de saber-te.

(11/VIII/10)

09 d’agost 2010

ENLLÀ DE LA CLAROR

Enllà de la claror
dels patis somnolents,
la vida bull, humil,
a cada cantonada,
entre les teles aspres
i el pa acabat de fer.
Els ulls segueixen, savis,
corrues de turistes
que amaguen bé els diners
i compren l'exotisme.
I tu, què hi fas? També
cercant el que heu perdut
a la polida Europa?
O provocant, astut,
moments d'intens lirisme
per a futurs poemes?
La vida bull, ja ho saps,
a cada pas cansat,
enllà d'aquesta llum,
entre les reixes altes
i el caminar perduts.

(9/VIII/10)

DEL VENT, NO EN DIC

Del vent, no en dic sinó la pau que em duia
el teu pas ferm, quan el viatge m'era
la clau per a retrobar-me novament.
D'aquella porta oberta a la muralla,
les ombres temptadores a ple sol,
per a sentir-s'hi omplerts de tant història
i reposar-hi, nets de cor i pell,
en un somni possible, frec a frec.
No servo res del vent, sinó les veus.

(9/VIII/10)

07 d’agost 2010

ESSAOUIRA

Els gats que tant t'agraden romandran
en el racó precís i intemporal
de la ciutat que assoten vents atlàntics.
Llurs ulls de mel i argent, endormiscats,
de bon matí percacen els teus ulls
i et diuen el silenci de la nit
o el pas segur que ens mena a nous deserts.
Els mots que no enteníem, nouvinguts,
se sedimenten, lents, cap al futur
que ens distancia, rics, d'aquests indrets.

(7/VIII/10)

05 d’agost 2010

شكرا*


En prendre un te
plegats, a la medina
d'un vespre incert,

les hores lentes
reciten els versicles
del pensament.

Et miro i veig
les ombres d'un oasi
on dorm el vent.

El muetzí
s'emporta les cabòries
pel laberint

de les olors
violentes i dolces.
Salam, Marràqueix!

* (Sukram: gràcies)

(5/VIII/10)

08 de juliol 2010

CANÍCULA

El sol de juliol cremava fulles
enllà del temps trescat i els anys futurs.

Ja tot era silenci als camps de blat
i al somni que, ombra endins, t'aixoplugava

(8/VII/10)

13 de juny 2010

AL MIG DEL BOSC


Al mig del bosc, la nit cau embruixada.

(Pesa el silenci).
 


Et manquen els estels d'altres vegades.

(13/VI/10)

ARRELEN

Al full en blanc,
germinen les llavors
d'un nou poema.

Mot rere mot,
floreixen pensaments
cap a la llum.

I donen fruit
d'un gust color capvespre
que t'acompanya

quan cerques mars,
velers d'un vell onatge,
i un horitzó.

Arrelen ara,
al paper immaculat,
com prometences.

(Barcelona-El Bages, 13/VI/10)

DEL FET MATEIX

Del fet mateix
d'escriure aquest poema
amb lletra esquerpa

(reflexiones),
quina cosa en trauràs?
Potser només

aigua entre els dits
o un intent d'aferrar
vents fugissers.

(El Bages, 12/VI/10)

07 de juny 2010

QUI POGUÉS DIR!

Qui pogués dir
de Thira, la volcànica,
el greu perfil!

Enllà dels pins
i el sol a les columnes,
et sento en mi.

(6/VI/10)

03 d’abril 2010

UN VENTIJOL

Un ventijol
pentina el ple migdia
i plouen pètals.

(...)

Rara remor
d'ocells antics que et crida
vers el silenci.

(...)

Al laberint,
qui gosa resseguir
el fil que salva?

(...)

Comença aquí
aquest haikú que creix
cap a la fi.

(El Bages, 3/IV/10)

ENTRE LES BRANQUES



Entre les branques
dels pins i els ametllers,
comença el dia.

La serenor
dels marges i els camins,
tendra carícia.

Ben lentament,
reneix un vell paisatge
d'humides línies.

Hi manca un nom,
però, i unes paraules
que et marquen fites.

(El Bages, 2/IV/10)

01 d’abril 2010

MUSEUS

De Goya a Botticelli, la mirada
penetra paradigmes.
Se't fan clares
les guerres d'altres temps, les guerres d'ara.

El locus amoenus i aquests cossos
que el mestre florentí entén la pau,
de nou, però, et duen que anhelaves.

La calma dels camins que començares
et crida a nous propòsits, se't proclama
amb una veu potent i renovada.

(1/IV/10)

27 de març 2010

BALCONS

Un parell de bombones i un gerani:
el loquaç escenari dels teus dies.
Abocada al carrer silenciós,
veient passar-hi els sorollosos joves,
qui sap, Maria,
si és que avui rememores bombardejos
d’aquella guerra feliçment colgada
sota les runes de modernes guerres.
O si enyores la gresca, quan, feliç,
t’envoltaves de nens i de problemes.

(...)

Avui, però,
i enllà de la pantalla cibernètica,
algú ja haurà, mesquí,
calculat els precisos percentatges
que encara has de pagar,
Maria - la més sàvia
del barri, la més dolça-
potser en forma de somnis aixafats,
per a guanyar-te tan sols un bocí
d’aquest present despullat de quimeres.

(...)

Un parell de bombones i un gerani:
les restes d'un desig encar possible?

(27/III/10)

TOTA CALITJA

Tota calitja,
la tarda persevera.
Se’n va l’hivern


i et tinc a prop.
Llegeixo el teu somriure
a l’ametller


florit de nou.
Percaçarem camins
encara inèdits.


(Olesa de Montserrat, 21/III/10)

08 de gener 2010

ESTOLS D'OCELLS

Estols d'ocells, sobrevolant-vos ara,
ben a prop del teatre de Marcello,
dibuixen sobre el roig
inesperat dels núvols
una tarda d'hivern inesborrable,
quan les últimes llums
s'esguarden en els segles
que amaguen les llambordes
i els ulls d'aquesta gent.

Flueix el Tíber sota els ponts de pedra
vers una nit silent, inexhaurible.

(Roma / Barcelona 27/XII/09-8/I/10)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons