25 de juliol 2012

SUBURBI



Llobatons d’un indret per descobrir,
n’apreníeu les lleis, els paradigmes.

Els cucs i les formigues
a tocar d’ull,
aleshores que els vespres
no tenien horari.

Enceníeu llumins de la ignorància
d’uns allunyats,
enigmàtics racons de la ciutat
on les places no són subsidiàries,
ni els infants s’esparveren
per l’udol de les fosques estructures.

Quan els matins d’estiu fugien
dels límits
d’una espatllada busca,
acumulàveu
uns tresors que romanen enterrats,
ho saps del cert,
al peu d’un arbre
que no tenia nom.

Quan les sirenes fosques dels vaixells
conquerien l’espai i el temps nocturns,
els somnis,
liquats,
tornaven a l’origen
i s’endinsaven
per entre les arrels de la memòria,
en blanc i negre.

Cadells sens brúixola ni nord,
innocents de les culpes que esperaven
en girar la primera cantonada,
us fèieu portaveus,
ho saps del cert,
d’indiscutides veus i tacticismes,


(25/VII/12)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons