24 de novembre 2007

RENDEZ-VOUS




Espera'm a la volta de la vida
amb un cubata il·lús a cada mà.
Sentenciats, ens prenem els segons
a glops de sang, passius, a cada pas.

Espera'm al costat de l'esperança
dels bons camins de solana o obacs.
Allunya't dels misteris sens recança
quan l'últim tren haurà passat, fugaç.

Que tu i que jo, que avui, que sí,
que no, que sí, que qui vindrà demà?...

Espera'm a la volta dels teus dies
amb un clavell encès, per si de cas.

(28/XI/93)

21 de novembre 2007

ESTIUEIG




Crancs:
la brevetat dels somnis insistents,
de la set més pregona
a peu de sal i mite.
Cap vella faula
no et desespera
ja.

Glaç:
desembarcada de tropes lleugeres
(vint mil cavalls d'escuma,
innúmeres petxines)
a les platges oníriques del vent.
Calç.

(13/II/87)

PLUJA BÈL·LICA




El temps com un palíndrom, reversible.
Recordes quan el sol et palesava
imatges que ara tornen, i aturava
al glaç d'un got l'onada menys audible.

Volies mil illetes. Impossible
no banyar-se de nit en llacs de Java,
ni fer de l'alba atroç més que una esclava.
Pensaves: "ja mai més la rima en "ible".

Rellotges agredolços un cert cop
t'abelliren, a frec dels més bonics
lleopards dels capvespres aturats.

Però el temps, a hores d'ara, ve al galop
de cavalls que s'escapen de ciutats
on diuen que sols plouen zeros, ics.

(16/II/91)

JA HO VEUS




Captiu dels engranatges que els sofismes
amaguen a les seves estructures,
arreplegues cigonyes i paüres
en gàbies curulles de lirismes.

No et serviren de res tants de baptismes
a les aigües d'aquelles aventures
color de tardes mítiques i dures,
arran d'oblits (ja ho veus), arran d'abismes.

Persisteixen, però, a les andanes
emboirades dels somnis les hipòtesis
d'on dedueixes albes perfilades

per tarongers en flor i per magranes.
Albades assassines de les pròtesis
que fa tants anys ens han encolomades.

(12/II/91)

GRAN SUD




Hassan II pertot arreu i un nen
que es mira amb avidesa
les restes del teu plat a una terrassa.
Entre el brogit del trànsit sents la crida
del minaret, i sents com se't desfan
imatges que abans creies
eternes com la mel dels ulls que enyores.

(Marroc, agost / 93)

11 de novembre 2007

HAIKÚS URBANS I




De nou, la música
sabuda, sense glòria,
de lluny retorna.

La saps i et sap
(fatídic tornaveu
dels dies clars).

Hi arriba i és
com pluja endormiscada
que oneja el vent.

Et sap, la saps
(perenne melodia,
remor de mar).

De tot i en tot,
de penes i alegries,
d'amors deserts.

La saps i et sap
(colors de la infantesa,
tornassolats).

De nou, de lluny,
llençol per a nous somnis.
L'acceptaràs?
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons