IMPROMPTU

No deturessis pas eixa lectura,

tu, torsimany hereu d'un llarg crepuscle,

de la ingent munió de gent que va

i ve i s'entrecreua pels carrers

traçats pel devessall d'antics designis.

Tu, en un juny qualsevol, a la terrassa

d'aquest cafè (l'spleen!), ja planejant

hiperbòlics futurs que se t'esmunyen

com el glaçó que a terra t'ha caigut

i es desfà lentament com diu que passa

(estius de ple migdia enllà del sol).

Mil rostres déjà-vu, mil mans diverses,

et narren l'horitzó d'aquella espera

des d'idiolectes críptics o sarcàstics.

I tu, l'observador, notari inepte,

voraç, amb l'ai al cor o pensarós,

a l'ampit abocat, ulls amatents,

de la "realitat" (que hom diu encara),

no abandonessis pas l'escriure tàcit

d'aquest arrodonir-se l'aventura.


(26/VI/12)