[bunsáj]

Has decidit deixar aquesta vall de llàgrimes.

Rebel a qui volia amb cordills dissenyar-te,

predir el teu demà, has dit que prou, que acabes,

que no, renoi!, que no, que no vols limitar-te

a ser objecte bonic, a decorar la sala,

ni víctima, passiu, de qui es deleix podant-te.

Has triat el suïcidi, t'has empassat la saba,

vols retornar a la terra i abandonar ta esclava

condició, l'escassa torreta on et plantaven.

Així, tantost, ja lliure, el teu record restava,

preciosa silueta de tantes nits i tardes.

(10/VI/12)