Espera'm a la volta de la vida
amb un cubata il·lús a cada mà.
Sentenciats, ens prenem els segons
a glops de sang, passius, a cada pas.
Espera'm al costat de l'esperança
dels bons camins de solana o obacs.
Allunya't dels misteris sens recança
quan l'últim tren haurà passat, fugaç.
Que tu i que jo, que avui, que sí,
que no, que sí, que qui vindrà demà?...
Espera'm a la volta dels teus dies
amb un clavell encès, per si de cas.
(28/XI/93)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada