El temps com un palíndrom, reversible.
Recordes quan el sol et palesava
imatges que ara tornen, i aturava
al glaç d'un got l'onada menys audible.
Volies mil illetes. Impossible
no banyar-se de nit en llacs de Java,
ni fer de l'alba atroç més que una esclava.
Pensaves: "ja mai més la rima en "ible".
Rellotges agredolços un cert cop
t'abelliren, a frec dels més bonics
lleopards dels capvespres aturats.
Però el temps, a hores d'ara, ve al galop
de cavalls que s'escapen de ciutats
on diuen que sols plouen zeros, ics.
(16/II/91)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada