De nou, la música
sabuda, sense glòria,
de lluny retorna.
La saps i et sap
(fatídic tornaveu
dels dies clars).
Hi arriba i és
com pluja endormiscada
que oneja el vent.
Et sap, la saps
(perenne melodia,
remor de mar).
De tot i en tot,
de penes i alegries,
d'amors deserts.
La saps i et sap
(colors de la infantesa,
tornassolats).
De nou, de lluny,
llençol per a nous somnis.
L'acceptaràs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada