Captiu dels engranatges que els sofismes
amaguen a les seves estructures,
arreplegues cigonyes i paüres
en gàbies curulles de lirismes.
No et serviren de res tants de baptismes
a les aigües d'aquelles aventures
color de tardes mítiques i dures,
arran d'oblits (ja ho veus), arran d'abismes.
Persisteixen, però, a les andanes
emboirades dels somnis les hipòtesis
d'on dedueixes albes perfilades
per tarongers en flor i per magranes.
Albades assassines de les pròtesis
que fa tants anys ens han encolomades.
(12/II/91)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada