Hassan II pertot arreu i un nen
que es mira amb avidesa
les restes del teu plat a una terrassa.
Entre el brogit del trànsit sents la crida
del minaret, i sents com se't desfan
imatges que abans creies
eternes com la mel dels ulls que enyores.
(Marroc, agost / 93)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada