Un xic d'anacronisme, fins i tot,
s'escauria a l'agenda i als poemes.
Un cert estil barroc o noucentista
al caire d'arenosos decasíl·labs.
Aromes com d'església ben closa
o tacte d'escultura greu, carnal.
(El Bages, 10/XII/11)

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons
1 comentari:
Entro poquet al teu bloc, i sempre és quan obro el meu per escriure (darrerament, ben poc)o revisar els continguts.
Això no és per publicar-ho, evidentment, només volia que sabessis que no són furtives les visites, gaudeixo del que destil·len
les teves lletres, darrerament, un tant punyents i auto-crítiques, imagino?
Salut!
Fer
Publica un comentari a l'entrada