La paraula més pura és el silenci

i no hi ha volta enrere quan et pren,

en la foscor més fonda o a ple dia,

car no en pots escapar si és cert que hi creies.

El silenci més dolç és aquell mot

de tots i de ningú, el somniat

(cremor de realitat) i encara mai no dit,

que en un racó reposa de la pensa,

i espera tempestats per a seduir-te.

(3/XII/11)