COM LES MAREES, TU



Com les marees, tu,

ombra de mi mateix,

que en el teu incessant

ball véns i vas i véns,

que no et detures mai,

i em deixes ben despert,

a punt d'estavellar-me

des d'un penyal del temps.

Com mòbil duna, tu,

reflex de tu mateix,

anònima petjada

que hi restes com si res.

(El Bages, 10/XII/11)