10 de desembre 2011

COM LES MAREES, TU




Com les marees, tu,
ombra de mi mateix,
que en el teu incessant
ball véns i vas i véns,
que no et detures mai,
i em deixes ben despert,
a punt d'estavellar-me
des d'un penyal del temps.

Com mòbil duna, tu,
reflex de tu mateix,
anònima petjada
que hi restes com si res.

(El Bages, 10/XII/11)









Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons