D'ENTRE LA BOIRA

D'entre la boira,

llunyans i metafísics

xiprers toscans.

Com d'àngels d'or

en blau quasi impossible,

percaces veus.

Rosades galtes

emmirallant l'aurora

naixent del mar.

D'escuma i vent,

esguard que sempre fuig

carrers enllà.

E Botticelli

risveglia, adolescenti,

quei occhi tuoi.

(Firenze, 29/XII/11)