شكرا*

En prendre un te
plegats, a la medina

d'un vespre incert,

les hores lentes

reciten els versicles

del pensament.

Et miro i veig

les ombres d'un oasi

on dorm el vent.

El muetzí

s'emporta les cabòries

pel laberint

de les olors

violentes i dolces.

Salam, Marràqueix!

* (Sukram: gràcies)

(5/VIII/10)