11 d’agost 2010

ASSEDEGAT

Assedegat, no pas de l'aigua fresca,
ans del delit d'una ombra que m'amari
com el vaixell que cerca en la tempesta
recer segur al port que somniava.

Assedegat, de nou, del teu desig,
del teu fecund i vast imaginari,
d'aquell tauler d'escacs a punt de joc.

No pas assedegat del do de l'aigua,
ans de la joia clara de saber-te.

(11/VIII/10)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons