ASSEDEGAT

Assedegat, no pas de l'aigua fresca,

ans del delit d'una ombra que m'amari

com el vaixell que cerca en la tempesta

recer segur al port que somniava.

Assedegat, de nou, del teu desig,

del teu fecund i vast imaginari,

d'aquell tauler d'escacs a punt de joc.

No pas assedegat del do de l'aigua,

ans de la joia clara de saber-te.

(11/VIII/10)