Els gats que tant t'agraden romandran
en el racó precís i intemporal
de la ciutat que assoten vents atlàntics.
Llurs ulls de mel i argent, endormiscats,
de bon matí percacen els teus ulls
i et diuen el silenci de la nit
o el pas segur que ens mena a nous deserts.
Els mots que no enteníem, nouvinguts,
se sedimenten, lents, cap al futur
que ens distancia, rics, d'aquests indrets.
(7/VIII/10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada