Del vent, no en dic sinó la pau que em duia
el teu pas ferm, quan el viatge m'era
la clau per a retrobar-me novament.
D'aquella porta oberta a la muralla,
les ombres temptadores a ple sol,
per a sentir-s'hi omplerts de tant història
i reposar-hi, nets de cor i pell,
en un somni possible, frec a frec.
No servo res del vent, sinó les veus.
(9/VIII/10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada