09 d’agost 2010

DEL VENT, NO EN DIC

Del vent, no en dic sinó la pau que em duia
el teu pas ferm, quan el viatge m'era
la clau per a retrobar-me novament.
D'aquella porta oberta a la muralla,
les ombres temptadores a ple sol,
per a sentir-s'hi omplerts de tant història
i reposar-hi, nets de cor i pell,
en un somni possible, frec a frec.
No servo res del vent, sinó les veus.

(9/VIII/10)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons