Un altre hivern adust:
pels carrers de Venècia,
sabuda geografia,
un ventijol passeja
i frega les parets
tot just com fan els segles.
La lluna, quart minvant,
darrera d'una església.
Ja no se sent ningú;
la boira, arran de terra,
desdibuixa els perfils
d'un intuït capvespre.
T'envolta, de bell nou
perplex, la decadència.
Recordes uns versots
de dol i persistència
que escrigueres, capcot,
"all'aria di una sera".
Palimpsests dels sentits,
els carreus de Venècia.
(El Bages, 6/XII/09)
pels carrers de Venècia,
sabuda geografia,
un ventijol passeja
i frega les parets
tot just com fan els segles.
La lluna, quart minvant,
darrera d'una església.
Ja no se sent ningú;
la boira, arran de terra,
desdibuixa els perfils
d'un intuït capvespre.
T'envolta, de bell nou
perplex, la decadència.
Recordes uns versots
de dol i persistència
que escrigueres, capcot,
"all'aria di una sera".
Palimpsests dels sentits,
els carreus de Venècia.
(El Bages, 6/XII/09)
2 comentaris:
Bello poema, sencillo, emotívo...,
transporta al lector sensible a las calles de la Serenisima.
Sigue así.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada