Als dipòsits dels sostres de Manhattan
arriba lentament la llum del dia
i davalla de nou per les façanes
i t'encén les pupil·les. I el desori
se't barreja, insistent, amb l'esperança
de trobar l'horitzó que persisteix.
Als boscos d'Ashfield romandrà la boira
(la mateixa que amara els teus capvespres),
entre els arbres de nom que desconeixes.
(30/VIII/09)
arriba lentament la llum del dia
i davalla de nou per les façanes
i t'encén les pupil·les. I el desori
se't barreja, insistent, amb l'esperança
de trobar l'horitzó que persisteix.
Als boscos d'Ashfield romandrà la boira
(la mateixa que amara els teus capvespres),
entre els arbres de nom que desconeixes.
(30/VIII/09)
3 comentaris:
M´agrada molt aquet poema.
Felicitats...!!!
Resseguint la pols, destriant temporals,
per "Broadway Street" enfila la nit.
I els llargs passejos sense menar treva,
i les "demoiselles" que et miraven fix
i el cel de vidre d’abatuts gegants
esdevenen ja, record de postal.
Mentre un taxi grog, mig endormiscat,
enfila la nit escortat per Hermes.
Ençà de l’oceà t’enveges les passes.
Publica un comentari a l'entrada