Cercaré un Al-Magrib per al meu cor,
i en faré un exclusiu Finis Terrae
on expandir l'alè tancat als ulls.
I, als oasis, seré, vestit amb l'ombra
de palmeres i dunes, sud enllà,
nòmada pensament fruint els dàtils,
que són regal per a qui els cull del terra,
com els estels pertanyen a qui els mira.
(26/I/97)
(26/I/97)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada