PARÀFRASI

I

"No pas l'atzar", ni tampoc la cultura,

han fet d'aquest meu barri el lloc precís,

indiferent i ben assolellat,

on voldria compondre lentament

poemes com un còdol transparent.

II

¿"M'exalta el nou" i únic pensament

que, en safates de dolça indiferència,

ens ofereixen, vespre rere vespre,

aquells qui posseeixen el misteri,

l'oracle renovat a cops de zàping,

i el culte al cos que ja no vol pensar?

III

Sol, no de dol: heus així com el món,

ni apocalíptic ni ben integrat,

em permetrà que sigui jo mateix,

si cerco pels camins del meu paisatge

un discret i feliç, possible eix.

(12/V/97)