24 d’agost 2013

MNEMOSINE


Com un miratge etern
llepat per la mar Jònica,
quan els núvols s’esborren,
entre un reguitzell d’illes,
n’hi veig la del retorn.


 Amb tot detall se’m mostra,
retall en el turquesa
surant fora del temps,
com un drac impossible
cap a una platja antiga,
sense nom, primigènia.


 Lentament, en llegeixo
la clara orografia
que llavors em sobtà,
on m’he mimetitzat
i tresco, indiferent
al cant que abarateix
l’anhel de plenitud.

 M’hi acomiado, que el vol
s’adreça al cel ciclàdic,
però el pensament roman
encara, quan la son,
entre els còdols salats
de l'illa del retorn.

 (…)

 Faré un viatge intern
perquè m’espera el sol
que quan es pon encén
el marbre i la memòria
de la porta de Naxos.

 (Grècia, 28/VIII/13)



 
 


Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons