SOMNIPRESÈNCIA*

 On trobaràs un aire ple d'espores 
perquè en neixi un poema
tan vívid com les molses i falgueres
?

Qui sap si entre les branques

humides del vell bosc

que persevera i viu als teus insomnis

o en el delit urbà que t'aclapara.

Cartografies ço que s'esdevé

per entre l'àmbit nítid del matí,

quan les paraules clares et sorprenen

i et fan eixir d'inútils atzucacs.

Car no en tens jamai prou amb els oracles

ni amb cap d'aquells "anunciats prodigis

dels foscos taumaturgs i insignes

que no s'han acomplert",

com deia, aproximadament,

amb força i dol, el teu poeta.

Car si ara morien

il·lusions que encara no han nascut,

com creuríem la boira que s'estén

inopinadament

pels carrers estimats de la memòria

i ens acarona el cor i els mots

i els pensaments més íntims i les mans
?

On intuiràs la pau que deleraves

com a ciment propici
de l'estructura

interna dels versicles
?

Qui sap si a la immancable

i onírica i tenaç

ombra de tu mateix,

fidel a si mateixa,

i immarcible 

com sempiterna, desitjada flor

que t'ha donat i et donarà l'alè.

(El Bages, 2/XI/12)

* Neologisme que m'ha fet avinent en Raúl Pina, alumne de 2n d'ESO. Gràcies!