LA LLERA

Còdols i plàncton,

llimacs,

iridiscències

en els racons més tràgics dels estanys

intensifiquen
les llurs

batalles primigènies

quan s'hi apropa la pluja desitjada

per l'arbreda perenne, impenetrable

i densa,

per tota salvatgina

mimetitzada

amb la policromia

d'aquesta

nostrada terra incandescent.

És en el fons dels dolls

freds i curulls

de vida que roman dellà dels segles,

subtreta al devenir del temps,

que els somnis ens arrelen

a aquest paisatge

que, sempiternament

i viva lluminós,

se'ns despulla prolífic per tants morts.

(1/X/12)