TEORÈTICA

No recordes pas on,

llegires el següent:

"El poema, quan neix,

és possible que sigui transparent,

és a dir, que el llenguatge

no cridi l'atenció per si mateix;

o, per contra, opac

quan el significant és tan present

que deixa en segon pla

el riure, el plor i llur cos amatent.

N'hi ha, però, una altra via,

que és la del compromís, si el referent

s'amistança amb els mots

en uns versos translúcids, immanents".

I fas que sí, que gràcies,

i alces els ulls i veus

com vola una oreneta

(metàfora de res).

(El Bages, 26/V/12)