26 de maig 2012

TEORÈTICA

No recordes pas on,
llegires el següent:

"El poema, quan neix,
és possible que sigui transparent,
és a dir, que el llenguatge
no cridi l'atenció per si mateix;
o, per contra, opac
quan el significant és tan present
que deixa en segon pla
el riure, el plor i llur cos amatent.
N'hi ha, però, una altra via,
que és la del compromís, si el referent
s'amistança amb els mots
en uns versos translúcids, immanents".

I fas que sí, que gràcies,
i alces els ulls i veus
com vola una oreneta
(metàfora de res).

(El Bages, 26/V/12)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons